Reflexions
Sobre les competències socioemocionals s’han dit tantes bestieses que és difícil abordar el tema amb una certa serenitat. Bàsicament, perquè ens hem entestat a ser-ne partidaris o detractors abans d’entendre de què estem parlant. Tenir competències socioemocionals és conèixer les emocions que experimentem, saber expressar-les i governar-les, per una part. I per l’altra part, és…
El CEP de Menorca, aprofitant el meu pas per Maó per a fer una formació amb el claustre del CEIP Mare de Déu del Carme, em va enregistrar parlant sobre l’avaluació formativa i aprenentatge cooperatiu. Una intervenció improvisada i massa llarga, que repassa llocs comuns que tots els docents ja sabem. Però feta entre col·legues…
Benvinguts i benvingudes, Estem contents de retrobar-vos després de tot aquest temps presencialment al Citilab. També de tenir uns centres convidats que passaran el matí amb nosaltres per compartir les reflexions i, si ho consideren, afegir-se al nostre col·lectiu Futurs de l’Educació. Jo, ara, us hauria de dir que volem que us quedeu amb nosaltres…
Linda Darling-Hammond: Sovint, l’aprenentatge basat en projectes es planteja com una mena d’antítesi de l’aprenentatge de fets i de la instrucció directa d’habilitats. I, tanmateix, si busqueu a aules referents, veureu aprenentatge basat en la indagació i algunes instruccions estratègiques, adequades i directes per als nens, sobre coses que han de saber i aprendre, integrades…
El primer grau de transformació, el canvi instrumental (Què fem?) Els canvis instrumentals es refereixen als canvis en les eines o instruments usats pels docents o els alumnes. Els canvis normatius, per exemple, responen a aquesta exigència: decrets d’avaluació, normes d’organització, nous currículums o més requeriments de control de qualitat. El canvi instrumental en la…
Dins de les humanitats, l’ensenyament de les ciències socials o la història és sempre controvertit. Entre l’ensenyament descriptiu de la història i les activitats superficials de recerca/resum/elaboració d’un producte estem atrapats en un marc molt poc potent educativament i intel·lectualment. Només cal veure, en els llibres de text d’història, com s’exposen els temes i quins…
He assistit al reEngage DL2021, unes jornades dedicades al Deeper Learning que es desenvolupen anualment a San Diego (California), organitzades per organitzacions educatives «progressistes» dels EEUU, com les escoles High Tech High. Com que eren tres dies en línia, ens hem repartit l’assistència amb Clàudia Cullell per a poder cobrir cada ponència, taller o sessió…
La intervenció sistèmica considera que un problema és un incident que involucra diversos individus que interactuen. Conflictes, problemes i situacions es donen dins d’un context social. Aquesta perspectiva pot ser adoptada per a la gestió del canvi educatiu. Arist von Schlippe, a «Systemic Interventions», ens ofereix un esquema per a reflexionar sobre els diversos tipus…
Una proposta educativa d’aprenentatge més profund es caracteritza per un equilibri entre el descobriment i l’exploració personal, d’una banda, i la instrucció i l’orientació sistemàtiques, de l’altra. No en abstracte, sinó de forma autoregulada i sostinguda per una revisió crítica permanent a càrrec dels docents i dels mateixos alumnes. Justament per a ser sensibles a…
Els seminaris de reflexió pedagògica es desenvolupen a través de la lectura crítica i comentada de textos educatius rellevants. Cada seminari proposa un fragment d’alguna obra pedagògica rellevant. El fragment del llibre, d’una extensió d’entre 5 i 20 pàgines, serà proporcionat després de fer la inscripció. Seminari Seminari de reflexió pedagògica sobre un fragment del…
Hi ha un consens entre pedagogs que els mestres haurien de preguntar més i afirmar menys. Fins i tot que els alumnes haurien de preguntar més i, sobretot, saber fer-se bones preguntes. Estaria per veure si els docents sabem fer-nos bones preguntes per modelar aquest aprenentatge, però aquest no és el motiu d’aquesta reflexió. Les…
En un context d’una educació de qualitat, més enllà de les competències tècniques professionals que els docents ja tenen assolides per la seva formació, caldrà actualitzar i ampliar les competències professionals docents per a ensenyar en un context exigent i complex. Algunes de les competències sobre les quals penso que val la pena reflexionar són…
El «Sistema Internacional d’Observació i Feedback Docent (istof-ii)» és una eina internacional del món anglosaxó per promoure la qualitat en l’educació i, concretament, millorar les competències professionals dels docents. Sense entrar en detalls, es basa en l’observació i el feedback entre iguals, com anuncia el seu títol. El que m’interessa destacar és que allò què…
En David Bueno fa un article al diari Ara sota el nom «Aprendre a llegir i escriure: una qüestió de silenci?» amb l’entradeta «Un estudi observa que l’existència de converses creuades dificulta l’aprenentatge de la lectoescriptura». Però després resulta que en realitat és un estudi fet amb 99 infants que aprenen paraules noves: Utilitzant diversos…
El juny de 2020, en ple confinament, la Fundació Bofill em va encarregar un document de reflexió i propostes sobre un escenari de possibles confinaments d’escoles i instituts durant el curs 2020-2021. En aquells moments era difícil anticipar l’actual situació, però sí que es podia considerar la primera experiència de confinament com a una font…
Noam Chomsky és un científic, lingüista, filòsof i professor emèrit de lingüística del MIT. Chomsky és també un activista polític, un socialista llibertari simpatitzant de l’anarcosindicalisme. És el gran referent intel·lectual d’esquerres viu, dels EUA, vaja. Aquest és un vídeo penjat al You Tube, una empresa de Google. Pagat pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria i…
Recentment m’he retirat a casa meva, decidit a no fer altra cosa, en la mesura de les meves forces, de passar descansant i apartat la poca vida que em resta. Em semblava que no podia fer-li major favor al meu esperit que deixar-ho conversar en completa ociositat amb ell mateix, i aturar-se i fixar-se en…
El terme «cultura escolar» s’hauria de reservar per al nivell més profund de presumpcions bàsiques i creences que comparteixen els mestres d’una escola, els quals operen inconscientment i defineixen la interpretació bàsica de la visió que l’escola té de si mateixa i de la seva funció educativa. Aquestes presumpcions i creences són respostes que ha…
És un lloc comú afirmar que l’escola «prepara per a la vida», però cadascú atorga el significat que vol a aquesta idea. Si considerem que s’aprèn sempre i arreu, per què cal anar a l’escola? La vida ja et formarà per a la vida. Potser l’escola t’hauria de proveir, justament, d’aquells coneixements que la vida…
En la nostra obsessió per assolir i mesurar objectius d’aprenentatge hi ha una certa deriva productiva que m’incomoda. Podem acabar valorant les propostes d’aprenentatge com si tot fos «temps productiu» i això, segur, va en detriment de la significativitat i profunditat de l’experiència d’aprenentatge. Potser estem buscant evidències d’aprenentatge per sobre de les nostres possibilitats….
