Entrevista sobre pràctiques restauratives
Sempre m’ha interessat la construcció d’espais educatius que intenten respondre una pregunta fonamental: com crear entorns on tots els estudiants puguin aprendre en profunditat alhora que viuen i es desenvolupen en plenitud? La cultura restaurativa és una de les bases de la construcció de la convivència, que possibilita aquest somni.
La Fundació Nova Educación de Xile em va convidar a participar en el seu pòdcast per conversar sobre la nostra experiència a l’Institut Angeleta Ferrer de Barcelona. Aquesta organització treballa en la promoció de pràctiques educatives innovadores i en l’acompanyament a comunitats escolars que busquen transformar els models d’ensenyament i convivència.
En aquesta conversa comparteixo la nostra aproximació a una convivència basada en les pràctiques restauratives. Es tracta d’un model que entén els conflictes no com a problemes que requereixen càstig, sinó com a oportunitats d’aprenentatge i de reparació.
Som un grup i ens cuidem
Al nostre institut treballem des d’un principi general: “Som un grup i ens cuidem”. A partir d’aquí, construïm acords col·lectius en comptes d’imposar regles. Utilitzem la metàfora del gerro: abans de restaurar alguna cosa, cal construir-ho. Per això dediquem temps a cultivar vincles, espais de diàleg i comunicació no violenta. El treball preventiu és la base que permet que quan apareixen les dificultats el grup tingui recursos per afrontar-les. Quan sorgeix un conflicte, acompanyem un procés que passa pel reconeixement, la responsabilitat, la reparació i la reintegració. Per exemple, no comencem preguntant “Per què vas fer això?”, sinó “Què va passar?”, i acabem enfocats a la reparació del dany causat: ”Què podem fer per a millorar la situació?”. És a dir, fem servir pràctiques restauratives per aconseguir la reparació del dany o promovem la comunicació no violenta, per exemple.
Els sistemes educatius travessen una crisi de sentit a tot el món. Els problemes de convivència que veiem a les aules són símptomes d’aquesta inadequació estructural, l’educació necessita transformar-se. Crec que és possible aprendre i conviure d’una altra manera, i en aquesta conversa intento explicar com ho fem al nostre institut.
Gràcies a Andrea Lagos, periodista i Brent Curtis, editor de l’entrevista, pel seu temps i interès a desarborar aquesta entrevista a Santiago de Xile. I a la Fundación Nueva Educación per considerar que el meu testimoni podria ser interessant.
