Primera promoció

Estimades,
Estimats,

Estem aquí reunits per celebrar la primera promoció de l’institut Angeleta Ferrer. A mi, però, m’agradaria dedicar unes paraules a una altra promoció de l’Angeleta Ferrer: la dels docents.

Com molts sabeu – potser de manera fragmentada i parcial – el nostre institut és, també, un Programa de formació docent i de recerca educativa. Un centre on es fa una proposta avançada de com hauria de ser l’educació de qualitat: personalitzada, globalitzada i competencial. Probablement, aquestes paraules us sonaran a llenguatge molt de professors, però són fàcils d’entendre perquè vosaltres ho heu patit o ho heu gaudit.

Educació personalitzada vol dir l’educació que cadascú necessita segons els seus interessos, necessitats i capacitats. No vol dir individualitzada, sinó, contràriament, interdependent. Perquè els nostres interessos, necessitats i capacitats no es donen en el buit, es donen en una comunitat de persones que es relaciona, conviu i aprèn. Som un node en una xarxa de relacions.

Educació competencial vol dir una educació que ens capacita per a fer, pensar, inventar, crear, comprendre, somiar… coses de les quals no érem capaços abans. No és una educació que ens proporciona sabers estàtics, sinó capacitats i habilitats per a la vida plena. Per entendre’ns, no és una educació que ens fa més “erudits” sinó que ens fa persones més sàvies i més bones.

Educació globalitzada vol dir que afrontem la complexitat de les nostres experiències i dels nostres sabers. La complexitat no és, simplement, ajuntar les matemàtiques i la tecnologia per a fer un coet o una catapulta precisa! O unir l’expressió plàstica i la llengua per a fer un llibre de contes… La complexitat vol dir ajuntar, en el nostre dia a dia, la dimensió cognitiva, emocional, social i ètica. Pensar, sentir, relacionar-nos i fer el bé, tot alhora. Que difícil, que bonic!

Tanmateix, aquesta educació avançada i de qualitat que va somiar la primera promoció de docents encara no la sabem fer. Els professors encara no estem preparats per un institut que aposti radicalment per posar l’alumnat al centre i fer-lo lliure i responsable. No estem encara preparats per eliminar l’obediència, les sancions i el control que es basa en la por, la vergonya i l’abús de poder. No estem encara preparats per oferir projectes significatius, potents i bestials! No estem preparats per organitzar unes propostes d’aprenentatge profundes, inclusives, rellevants. No estem preparats per acompanyar una presa de decisions de cada estudiant en el seu itinerari personal, per acompanyar-lo bé en el seu desenvolupament de l’autonomia, la motivació, l’autoavaluació i la responsabilitat plena. Paradoxalment, vosaltres (i m’atreveixo a dir que les vostres famílies) tampoc no esteu preparats encara.

I és per això que us demano disculpes perquè a vegades no hem estat a l’altura de la nostra ambició, del nostre somni educatiu. Però aquesta és per mi la grandesa de l’Angeleta Ferrer: tractar de fer possible una cosa que encara no és possible en el nostre món acadèmic, vertical, injust, violent i desigual. Perquè una educació diferent – i potser una societat diferent… – és necessària, és urgent i l’hem de fer possible!

El Centre de formació i recerca que acompanya aquest institut no és “fer de profe dels profes”, no és ensenyar a fer “de profe” a uns professors que ja són molt bons, que per això han vingut a aquest institut. La nostra feina última, i molt especialment la meva, que soc el més sonat de tot el claustre, és demostrar que el somni d’una educació diferent és possible.

Jo tampoc ho sé fer això. Però m’he esforçat a ajudar els vostres docents a donar el millor de si, com ho podria fer un preparador físic: abans i després de cada partit. És a dir, he procurat ajudar des de la banqueta en els cercles, els projectes, les avaluacions, els reptes, les interaccions, els diàlegs… D’una forma invisible, però persistent.

Però com que molts cops tampoc no he estat a l’altura, també aprofito ara per demanar disculpes als meus companys, sobretot als “fundadors”, als que vam començar en uns barracons, a cor obert, amb 60 infants que han esdevingut uns joves formidables en quatre cursos.

I em dirigeixo sobretot a ells, a aquests docents, perquè ells són per mi i amb el vostre permís, la primera promoció. La primera promoció de docents que han crescut també personalment i professionalment al vostre costat. Una promoció de professors i directius que, com vosaltres, hem tingut moments formidables i moments difícils, que hem fet encerts i errors, que hem rigut i hem plorat, que ens hem enfadat i ens hem reconciliat. Perquè els professors també hem après a ser un grup i a cuidar-nos.

I aquesta és la meravella de l’aprenentatge i del plantejament de l’Angeleta: aprendre a fer una cosa que no saps fer, fent-la. Revisant els errors, repensant, aprenent, esforçant-nos… per fer existir un institut imperfecte que apunta a com haurien de ser els instituts. Reflexionant sobre l’experiència, en un cicle infinit de creixement personal i professional.

Vull acabar, doncs, celebrant com entre tots – estudiants, docents i famílies – hem fet realitat un somni. D’una manera imperfecta, naturalment. Però existeix un institut únic a Catalunya – i diria que a molts llocs del món – que és un primer assaig de com hauria de ser l’educació del futur. I vosaltres sou el conjunt de persones que ho ha fet possible! No sou “uns conillets d’Índies” com en va dir-me un estudiant de 4t, sou uns pioners de la transformació educativa. Us convido a sentir-vos orgullosos, alumnat, famílies i docents.

Gràcies per fer-ho possible! Gràcies, fins i tot, per fer-ho difícil algunes vegades. Perquè és en les dificultats que creixem i ens fem més savis. Nosaltres continuarem aprenent i espero que vosaltres també, tant si enceteu un nou batxillerat amb nosaltres, com us n’aneu a aprendre a altres llocs.

No tinc cap consell per acabar, llevat què us encoratjo a no seguir consells i fer-vos responsables de la vostra vida, que voldria plena i digna. En tot cas, com vam fer els somiadors que vam venir a començar l’Angeleta, no penseu si aconseguireu les vostres fites, penseu si val la pena intentar-les.

Sigueu feliços i feu el bé, porteu aquest “orgull ferretero” amb vosaltres, per sempre, com nosaltres us tindrem tota la vida en el nostre cor.

Visca l’Angeleta i visca la primera promoció de docents i estudiants!!

Boris Mir
a l’Angeleta Ferrer
Divendres, 13 de juny de 2025