Raparació significativa
| |

La reparació significativa és una responsabilitat de tothom

Una resolució justa d’un conflicte en la cultura restaurativa ha de permetre una reparació significativa. Una reparació significativa va molt més enllà de la «restitució física»: busca sanar i restaurar les relacions entre les parts afectades (víctima, ofensor i comunitat), promovent la reconciliació i la reparació integral del dany a nivell físic, relacional, estructural i simbòlic.

Per exemple, sí un estudiant ha robat un objecte, la reparació no consisteix només a tornar l’objecte robat i demanar perdó, encara que el penediment sigui sincer i la recerca de perdó honesta. Aquesta aproximació correspon a una justícia retributiva.

Graus de restauració

En el context de la justícia restaurativa, la reparació significativa es refereix a un procés integral que busca sanar i restaurar les persones, les relacions i la comunitat afectada, anant més enllà de la simple compensació material. El primer grau de restauració podria ser aquesta reparació del d’any causat, retornant l’objecte robat. Aquest nivell físic, però, és clarament insuficient.

Cal un segon grau de reparació, el nivell relacional. És a dir, cal recuperar la confiança i la comunicació amb les persones afectades i reconstruir el teixit social sobre la base de la interdependència i la comunitat.

També cal un tercer grau de reparació, el nivell estructural. És a dir, cal recuperar la confiança entre les persones i en la convivència en el centre educatiu. Cal fer accions per recuperar la degradació dels acords sobre els espais i les formes de funcionament i organització que un robatori pot haver qüestionat.

Finalment, cal una reparació a nivell simbòlic, doncs també cal reafirmar els valors que potser s’han perdut o qüestionat, com ara la seguretat o la confiança. A l’Angeleta Ferrer ens regim pel criteri fundacional de ser un grup i cuidar-nos. Els valors de cura i de grup s’han posat en qüestió, també caldrà recuperar-los.

Responsabilitats compartides

Finalment, cal considerar que en una verdadera cultura restaurativa la responsabilitat de la reparació és de tota la comunitat, no només de les persones infractores que han causat el dany directament.

També ens podem interrogar nosaltres sobre quina mena de comunitat som que dona cabuda a aquestes accions i quines accions preventives hem fet sobre les causes profundes d’aquestes accions.  Ens cal preguntar-nos a nosaltres quina part de corresponsabilitat tenim i, en conseqüència, quines accions podem emprendre per a millorar col·lectivament la situació i crear condicions de cura i respecte perquè ningú en la nostra comunitat resolgui les seves necessitats a través d’un robatori.

Entrada similar