Fomentar l’autonomia i l’agència de l’estudiant

Fomentar l’autonomia i l’agència de l’estudiant és un repte professional difícil. Per això comparteixo algunes orientacions fruit de la nostra experiència, especialment en un entorn basat en projectes i centrat en l’alumne, que és com treballem a Angeleta Ferrer de Barcelona.

1. Observar abans d’intervenir. Observar les habilitats, la confiança i l’experiència dels estudiants amb l’autonomia en les primeres sessions. Si són nous en l’aprenentatge autodirigit, cal proporcionar més estructura al principi i, després, anar alliberant responsabilitats progressivament. Però, en general, deixeu que els estudiants es confrontin amb els reptes abans d’intervenir! Sobretot feu preguntes orientadores en lloc de donar respostes directes. 🙂

2. Normalitzar els errors com a part de l’aprenentatge de l’autonomia. Accepta que hi ha un temps (llarg) per explorar i oferir suggeriments. Els estudiants no faran el que tu esperes: baixa les exigències i augmenta les expectatives. Procura utilitzar estratègies de mentoratge: escolta activa, reflexió i foment d’una investigació més profunda. Accepta que fer un pas enrere de vegades significa que els estudiants fallaran, però és en aquests moments els quals es produeix un aprenentatge de l’autonomia i la responsabilitat.

3. Actuar sobre el nivell organitzatiu i no en el del contingut!
No tens menys feina, en tens una altra. Organitza i estructura la col·laboració entre estudiants, la retroalimentació i l’autoorganització. El suport entre iguals i la intel·ligència col·lectiva no és dona en un espai sense estructures, bastides o rutines de pensament, per exemple. Els estudiants aprenen molts els uns dels altres també i es poden oferir entre ells suport i també instrucció directa. Sí, la instrucció directa en les seves mans és una eina poderossíssima. Qui ensenya, aprèn dues vegades.

4. Establir moments estructurats perquè els estudiants reflexionin sobre el seu progrés. A vegades és tan simple com preguntar: Què està funcionant? Què és un repte? Què necessites per a ser més autònom? Però, sobretot, no ho facis en els deu últims minuts de classe: fes-ho en els primers de la següent sessió! Així tota la sessió pot ser de reflexió sobre l’aprenentatge, de metacognició i de presa de consciència de les dificultats i les necessitats que tenim com a grup. Això és or pur.

5. Donar una veritable autonomia en qüestions centrals de l’aprenentatge. Com més gran és la responsabilitat sobre l’aprenentatge o el resultat, més opcions tens de compromís i desenvolupament real d’agència. No creixerà l’autonomia i responsabilitat sobre els aspectes irrellevants, que no comprometin el resultat. És terra erma. Pots començar amb petits passos per introduir l’autonomia dels estudiants de manera progressiva, però no ho facis sobre temes irrellevants del projecte. I quan prenguin la iniciativa, no deixis de celebrar-ho i reforçar la seva autonomia.

6. Compartir amb els estudiants la teva preocupació i el teu repte com a docent. Explica’ls que tu també estàs aprenent a sortir del rol “expert en un escenari” a un “guia al vostre costat”. No és un tòpic, és una exigència si els teus estudiants han d’assumir responsabilitats. Demana que t’ajudin a millorar la teva feina. I participa honestament dels moments de reflexió sobre el procés compartint «el teu» d’aprenentatge, celebrant els teus èxits i el que ens falta aprendre col·lectivament.

N’estem aprenent, no ho fem massa bé. Però fomentar l’autonomia i l’agència de l’estudiant és un dels nostres reptes professionals. Tots estem aprenent.