Com és ben conegut, Jacques Delors, en el seu informe a la UNESCO titulat “L’educació amaga un tresor” (1966), va proposar quatre pilars fonamentals per a l’educació: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser. A la secundària podríem dir que, en la pràctica real, la importància dels quatre pilars és decreixent. Fins al punt que a “aprendre a ser” no li atorguem la més mínima atenció en les diferents matèries.

Aquest pilar fa referència a desenvolupar la capacitat d’autocomprensió, autonomia i autoreflexió. En el context de l’adolescència, aquest procés és essencial perquè els joves desenvolupin una identitat sòlida i una profunda comprensió de si mateixos. Durant l’adolescència, les persones experimenten una sèrie de canvis físics, emocionals i cognitius que afecten la seva personalitat i creixement d’una manera importantíssima.

Identitat i subjectivitat a l’adolescència

Desenvolupar “aprendre a ser” dels adolescents implica ajudar-los a explorar els seus interessos, valors i metes personals, contribuint a construir la seva identitat. Qui soc?, és una pregunta fonamental que els nostres estudiants es fan en aquesta etapa educativa. A mi em sembla una oportunitat meravellosa de convertir els sabers culturals, les competències clau, les experiències relacionals… en aprenentatges significatius que els puguin ajudar a respondre-se-la.

Però també és el moment de preguntar-se com soc?, en el sentit de construir la seva subjectivitat, que també és un afer molt rellevant en aquesta etapa de la vida.

La identitat es construeix mitjançant l’exploració i la reflexió sobre aspectes com el gènere, la cultura, les creences i les relacions interpersonals. La subjectivitat es construeix en referència a l’experiència interna única de cada individu, incloent-hi els seus pensaments, emocions i percepcions. Aquests processos, que són fonamentals per al desenvolupament d’una identitat personal i una comprensió profunda de la subjectivitat pròpia i dels altres, són els que hauríem d’acompanyar des de la secundària.

Paradoxalment, l’etapa de l’educació secundària és ideal per “aprendre a ser”.  No des de la tutoria, sinó des de la globalitat dels aprenentatges, des de la centralitat de les propostes educatives. Una oportunitat magnífica de respondre profundament qui soc i com soc, aportant una motivació i interès propi d’aquesta etapa que probablement desaprofitem.