1. La comunicació noviolenta es basa en la intenció de connectar amb nosaltres mateixos (autoempatia) i amb l’altre (empatia). Implica obertura cap a un mateix i cap a l’altre sense judicis, voler tenir cura de la relació i establir una comunicació honesta.

2. La comunicació noviolenta té per objectiu establir relacions de confiança i empatia, afavoridores de col·laboració necessària per poder satisfer les necessitats tots i totes. No vol ni guanyar ni dominar l’altre, no vol canviar la conducta de les altres persones per aconseguir allò que nosaltres volem.

3. La comunicació noviolenta parteix d’una comprensió respectuosa del que l’altra persona ens diu. Significa escoltar les seves observacions, sentiments, necessitats o peticions comprensivament, abans de cap petició o consell.

4. La comunicació noviolenta parteix de l‘observació i el no judici, l’expressió de les emocions i sentiments, la identificació de les necessitats autèntiques i la generació d’estratègies per a donar-hi resposta.

5. La comunicació noviolenta considera que les nostres necessitats satisfetes ens solen produir sentiments o emocions agradables. En canvi, les nostres necessitats insatisfetes ens solen provocar sentiments o emocions desagradables.

6. La comunicació noviolenta distingeix els sentiments dels pensaments: entre el que sentim i el que pensem que som. El que els altres diuen o fan és l’estímul que provoca el nostre sentiment, però no n’és la causa.

7. La comunicació noviolenta sosté que les nostres conductes són estratègies que usem per donar resposta a les necessitats no satisfetes o per perseverar en aquelles que ens produeixen benestar o sentiments agradables.

8. La comunicació noviolenta planteja que les necessitats bàsiques no són negociables. Identificar les necessitats pròpies i alienes contribueix a trobar conjuntament estratègies que donin respostes a les necessitats de tothom. Per una mateixa necessitat poden haver-hi multiplicitat d’estratègies per donar-hi resposta, car les estratègies són negociables.

9. La comunicació noviolenta proposa que ens relacionem a través de peticions, no de judicis, exigències o imposicions. Davant d’una petició, estem oberts al fet que l’altre ens respongui amb un «no».

10. La comunicació noviolenta també es coneix com a “llenguatge girafa” en contraposició a “llenguatge xacal”, que és la comunicació violenta. Totes les persones emprem les dues formes.

Habilitats pràctiques per a desenvolupar la CNV

1. Observar i descriure una situació sense fer judicis.
2. Identificar les nostres emociones sense culpar-ne als altres.
3. Conèixer les nostres necessitats autèntiques en una situació.
4. Fer peticions concretes sense que siguin una exigència.