Benvinguts i benvingudes,
Estem contents de retrobar-vos després de tot aquest temps presencialment al Citilab.
També de tenir uns centres convidats que passaran el matí amb nosaltres per compartir les reflexions i, si ho consideren, afegir-se al nostre col·lectiu Futurs de l’Educació.
Jo, ara, us hauria de dir que volem que us quedeu amb nosaltres perquè som un grup d’escoles dites avançades o “innovades” i que – com es pensa l’Ismael Palacín i la Bofill – estem centrats a col·laborar amb la UNESCO en el seu projecte Els futurs de l’educació, una proposta a llarg termini. I que som -com es pensa l’Eduard Vallory – un “grup d’opinió” que volem influir en les polítiques educatives davant de l’immobilisme del sistema, els sindicats reaccionaris o els docents negacionistes de l’emergència educativa.
Però, a mi em passa com a la Mercè Rodoreda: la veritat sempre m’ha temptat de mala manera. Així que em permeto recomanar-vos que no us hi quedeu. Que passeu un dia agradable i cap al centre que prou problemes patim a la pública, carai. Amb tota la feina que tenim, per què dimonis ens hem de preocupar del 2050 o de les polítiques públiques?
Nosaltres estem aquí per a poder dir que els nostres centres són una merda (bé, els més petits, com el meu, som una merdeta). Vull dir que no personalitzem com voldríem, ni fem una avaluació formativa sobre el desenvolupament de les competències com caldria, ni sabem fer bons projectes, racons o ambients. Que tenim molts mestres o professors que naveguen i que la precarietat del sistema a tots nivells ens fa que treballem com a burros. Com diu una amiga meva “els nostres centres justegen”.
Quan dic això a les nostres reunions internes, els de la comissió gestora no saben si riure o plorar. Llavors els dic que això no és per desanimar, és per veure clarament que estem tan malament que no podem fer sino que millorar! Vull dir que nosaltres sabem això i no ens dediquem a queixar-nos o a fotre la culpa als altres – que la tenen i com que ja ho sabem , no volem perdre el temps.
Ens dediquem a fer coses i a millorar, a compartir i a dir-nos la veritat incòmoda que tenim un propòsit més alt que les nostres realitzacions i que necessitem amics i espais com aquest.
No us apunteu als Futurs perquè no és el que sembla, no és un lloc d’escoles xupiguiaus. És un lloc on ens diem la veritat per aprendre i explorar plegats. És un lloc on hi estem perquè estan els nostres amics i amb això ja en tenim prou.
En fi, si teniu una birria d’escola i voleu ser amics nostres, doncs llavors sí, esteu en el lloc adequat. Quedeu-vos a dir-nos les veritats incòmodes i aprendre pegats.
Us desitjo a tots que tingueu una bona jornada!
Comments by Boris Mir