El primer grau de transformació, el canvi instrumental (Què fem?)

Els canvis instrumentals es refereixen als canvis en les eines o instruments usats pels docents o els alumnes.

Els canvis normatius, per exemple, responen a aquesta exigència: decrets d’avaluació, normes d’organització, nous currículums o més requeriments de control de qualitat.

El canvi instrumental en la part pedagògica s’identifica, per exemple, per l’ús de “noves metodologies” (aprenentatge basat en projectes, treball cooperatiu, ambients d’aprenentatge, etc.) o per la promoció de nous “artefactes” com rúbriques d’avaluació, aplicacions digitals, etc.

Els canvis instrumentals gairebé sempre es poden observar: nous espais de treball, entorns d’aprenentatge, signes visuals, normes escrites, documents d’avaluació, etc.

El segon grau de transformació, els canvis en les capacitats (Com ho fem?)

Els canvis conductuals són aquells que es refereixen a les competències i capacitats professionals dels docents. Tenen a veure amb les accions que desenvolupem, així com amb els principis que l’escola declara i comunica públicament.

Això sol conèixer-se per les pràctiques d’aula dels mestres en la part metodològica i per la forma en què es desenvolupen claustres, reunions i sessions de treball, en la part d’organització i gestió.

En aquesta segona categoria de transformació, la capacitació professional és la clau de l’èxit.

Què saben fer les persones amb els nous instruments donats?
Com “juguen” el “joc” que practica la nostra escola?

Reflexió docent

Per això és imprescindible que les persones adquireixin noves habilitats, competències i coneixements professionals per emprar a fons els nous “artefactes” dels que ara disposen.

El tercer grau de transformació, el canvi cultural (Per què ho fem?)

El tercer grau de transformació, el més profund, es refereix als canvis en les creences bàsiques: allò que permet entendre per què els membres d’una escola pensen i es comporten d’una determinada manera. En aquest nivell, resideixen els valors tàcits de cada persona sobre la docència o la funció social de l’educació, per exemple.

Del conjunt de valors i creences bàsiques se’n pot anomenar la cultura subjacent de l’escola. Aquesta necessària reflexió compartida ha de ser objecte de treball en els processos de canvi profunds en educació.

La transformació de valors i creences requereix acompanyament respectuós perquè afecta la identitat personal de cada docent, no només la seva competència professional.