La intervenció sistèmica considera que un problema és un incident que involucra diversos individus que interactuen. Conflictes, problemes i situacions es donen dins d’un context social. Aquesta perspectiva pot ser adoptada per a la gestió del canvi educatiu.
Arist von Schlippe, a «Systemic Interventions”, ens ofereix un esquema per a reflexionar sobre els diversos tipus de preguntes sistèmiques que podem utilitzar. Distingeix quatre grans perspectives:
- Preguntes sobre la realitat
Exemple: «Assumim que vols dir, sense escrúpols, el que opines de la situació. Què diries?» - Preguntes sobre la perspectiva dels diferents actors involucrats
Exemple: «¿Què li diria el teu coordinador a la direcció sobre aquesta situació?» - Preguntes sobre l’evolució hipotètica de la situació
Exemple: «Suposem que hem resolt miraculosament el problema, què canviarà?» - Preguntes sobre diferents temps i llocs
Exemple: «¿Què hauries fet, fa deu anys, en una situació similar?»
Exemple: «Si estiguéssim en un centre “innovador”, com afrontaríem la situació?»
Per a cadascuna d’aquestes perspectives hi ha diversos tipus de preguntes. El tema de les preguntes em sembla clau per a desenvolupar processos de canvi. Crec que és la principal eina d’una facilitació o acompanyament a un centre o a un claustre. Aquí en proposo un conjunt, per a donar testimoni de les infinites possibilitats de les preguntes per a una indagació sostinguda, una comprensió més profunda dels problemes o una exploració de solucions.
- Preguntes sobre les diferències.
- Exemple: «¿Què ha canviat des d’abans que sorgís el problema i què s’ha mantingut igual?»
- Preguntes sobre la classificació.
- Exemple: «Qui pateix més d’aquesta situació i qui és indiferent a ella?»
- Preguntes sobre la graduació.
- Exemple: «¿En quina mesura creus que el problema depèn de factors interns del teu equip docent o dels factors externs?»
- Preguntes sobre les prioritats.
- Exemple: «Si poguessis canviar una sola cosa en aquesta situació, quina seria la teva prioritat?»
- Preguntes sobre la congruència.
- Exemple: «Ho veus de la mateixa manera que el teu company o teniu visions que entren en conflicte?»
- Exemple: «Qui més, en el teu claustre, reacciona com tu davant d’aquest canvi?»
- Preguntes sobre excepcions.
- Exemple: «En quines situacions no sorgeix el problema i tot funciona bé?»
- Exemple: «Com et va ser en altres ocasions?»
- Preguntes sobre expectatives.
- Exemple: «Qui s’espera que el nou projecte educatiu fracassi?»
- Exemple: «Què penses que has de fer, per a complir amb les expectatives dels teus alumnes?»
- Preguntes sobre comportaments.
- Exemple: «Quins comportaments concrets dels teus alumnes et sembla que són problemàtics?»
- Preguntes sobre judicis i avaluacions.
- Exemple: «Qui considera que la situació és greu i qui la jutja normal?»
- Exemple: «Qui podria tenir un avantatge si el problema no es resol?»
- Preguntes «com sí».
- Exemple: «Suposant que els canvis s’implementen, com canviaria el teu treball del dia a dia?»
- Preguntes sobre els processos.
- Exemple: «Quines són les diverses accions i comportaments que contribueixen a crear la situació?»
- Preguntes sobre les mancances.
- Exemple: «Què hauria de passar per precipitar la situació?»
- Exemple: «¿Què passarà si tot continua com fins ara?»
- Preguntes sobre explicacions.
- Exemple: «Com explica el teu director les causes d’aquesta situació?»
Comments by Boris Mir