La intervenció sistèmica considera que un problema és un incident que involucra diversos individus que interactuen. Conflictes, problemes i situacions es donen dins d’un context social. Aquesta perspectiva pot ser adoptada per a la gestió del canvi educatiu.

Arist von Schlippe, a «Systemic Interventions”, ens ofereix un esquema per a reflexionar sobre els diversos tipus de preguntes sistèmiques que podem utilitzar. Distingeix quatre grans perspectives:

  1. Preguntes sobre la realitat
    Exemple: «Assumim que vols dir, sense escrúpols, el que opines de la situació. Què diries?»
  2. Preguntes sobre la perspectiva dels diferents actors involucrats
    Exemple: «¿Què li diria el teu coordinador a la direcció sobre aquesta situació?»
  3. Preguntes sobre l’evolució hipotètica de la situació
    Exemple: «Suposem que hem resolt miraculosament el problema, què canviarà?»
  4. Preguntes sobre diferents temps i llocs
    Exemple: «¿Què hauries fet, fa deu anys, en una situació similar?»
    Exemple: «Si estiguéssim en un centre “innovador”, com afrontaríem la situació?»

Per a cadascuna d’aquestes perspectives hi ha diversos tipus de preguntes. El tema de les preguntes em sembla clau per a desenvolupar processos de canvi. Crec que és la principal eina d’una facilitació o acompanyament a un centre o a un claustre. Aquí en proposo un conjunt, per a donar testimoni de les infinites possibilitats de les preguntes per a una indagació sostinguda, una comprensió més profunda dels problemes o una exploració de solucions.

  • Preguntes sobre les diferències.
    • Exemple: «¿Què ha canviat des d’abans que sorgís el problema i què s’ha mantingut igual?»
  • Preguntes sobre la classificació.
    • Exemple: «Qui pateix més d’aquesta situació i qui és indiferent a ella?»
  • Preguntes sobre la graduació.
    • Exemple: «¿En quina mesura creus que el problema depèn de factors interns del teu equip docent o dels factors externs?»
  • Preguntes sobre les prioritats.
    • Exemple: «Si poguessis canviar una sola cosa en aquesta situació, quina seria la teva prioritat?»
  • Preguntes sobre la congruència.
    • Exemple: «Ho veus de la mateixa manera que el teu company o teniu visions que entren en conflicte?»
    • Exemple: «Qui més, en el teu claustre, reacciona com tu davant d’aquest canvi?»
  • Preguntes sobre excepcions.
    • Exemple: «En quines situacions no sorgeix el problema i tot funciona bé?»
    • Exemple: «Com et va ser en altres ocasions?»
  • Preguntes sobre expectatives.
    • Exemple: «Qui s’espera que el nou projecte educatiu fracassi?»
    • Exemple: «Què penses que has de fer, per a complir amb les expectatives dels teus alumnes?»
  • Preguntes sobre comportaments.
    • Exemple: «Quins comportaments concrets dels teus alumnes et sembla que són problemàtics?»
  • Preguntes sobre judicis i avaluacions.
    • Exemple: «Qui considera que la situació és greu i qui la jutja normal?»
    • Exemple: «Qui podria tenir un avantatge si el problema no es resol?»
  • Preguntes «com sí».
    • Exemple: «Suposant que els canvis s’implementen, com canviaria el teu treball del dia a dia?»
  • Preguntes sobre els processos.
    • Exemple: «Quines són les diverses accions i comportaments que contribueixen a crear la situació?»
  • Preguntes sobre les mancances.
    • Exemple: «Què hauria de passar per precipitar la situació?»
    • Exemple: «¿Què passarà si tot continua com fins ara?»
  • Preguntes sobre explicacions.
    • Exemple: «Com explica el teu director les causes d’aquesta situació?»