Una proposta educativa d’aprenentatge més profund es caracteritza per un equilibri entre el descobriment i l’exploració personal, d’una banda, i la instrucció i l’orientació sistemàtiques, de l’altra.

No en abstracte, sinó de forma autoregulada i sostinguda per una revisió crítica permanent a càrrec dels docents i dels mateixos alumnes. Justament per a ser sensibles a les diferències individuals en les capacitats, les necessitats i les motivacions dels alumnes i dels docents.

Ja sabem que “el descobriment pur” no incrementa l’aprenentatge de forma automàtica. L’aprenentatge com a procés actiu i constructiu no implica en absolut que els docents, els estudiants i els entorns d’aprenentatge no hagin de dirigir i intervenir en el desenvolupament de coneixements i les capacitats dels estudiants, valga’m Déu!

Estem força cansats dels que assimilen equivocadament el constructivisme amb l’aprenentatge per descobriment. El “descobriment” és una de les moltes aportacions d’un ecosistema d’aprenentatge ben fonamentat en una aproximació socio-constructivista. I dic aproximació perquè el constructivisme no és ni una didàctica ni una pedagogia.

De la mateixa manera, també estem tips de la tonteria que els aprenents “han de refer el camí” de Darwin o Sòcrates amb l’aprenentatge “per descobriment”. Bo i confonent la creació del coneixement amb les estratègies i processos mentals de l’aprenentatge significatiu.

Està abastament demostrat que les teories socio-constructivistes són les més consistents per a fonamentar una proposta educativa d’aprenentatge profund, significatiu i durador. Més enllà de si predomina un propòsit educatiu més competencial o més acadèmic.

Llegint Foucault

Llegiu, per favor. Formeu-vos. Menys opinar i més estudiar.