El “Sistema Internacional d’Observació i Feedback Docent (istof-ii)” és una eina internacional del món anglosaxó per promoure la qualitat en l’educació i, concretament, millorar les competències professionals dels docents. Sense entrar en detalls, es basa en l’observació i el feedback entre iguals, com anuncia el seu títol.
El que m’interessa destacar és que allò què observem i què estem tractant de millorar amb aquesta eina és més rellevant que l’eina mateixa. I aquí és on, a travès d’uns certs components a observar, podem identificar una cultura subjacent, un model implícit de què és un bon docent i un bon entorn d’aprenentatge.
Aquests són els components que centren l’observació ISTOF-II:
Component 1: Avaluació i valoració.
Component 2: Diferenciació i inclusió.
Component 3: Claredat de la instrucció.
Component 4: Habilitats d’instrucció.
Component 5: Promoure l’aprenentatge actiu i desenvolupament d’habilitats meta-cognitives.
Component 6: Clima a l’aula.
Component 7: Gestió de la classe
Aplicación del Sistema Internacional de Observación y Feedback Docente (istof-ii) en un contexto educativo no-anglosajón
Quin és el model subjacent: un professor, una aula, un grup. Instrucció directa, diferenciació, inclusió. Una “classe tradicional” que volem enriquir i millorar (visca!) assegurant l’aprenentatge actiu i la metacognició, un bon “clima d’aula” i una bona gestió de la classe.
No observarem ni la veu de l’alumne, ni la negociació dels objectius, ni la personalització de l’aprenentatge, ni la qualitat relacional, per exemple. Tampoc no contemplem un “entorn d’aprenentatge”, que pot ser qualsevol espai preparat.
En definitiva, unes ulleres amb una mirada limitada que, en el millor dels casos, ens farà millorar un model amb un propòsit educatiu insuficient que no respon a les necessitats d’aprenentatge dels nostres infants i joves.

Comments by Boris Mir