Existeixen nombrosos mètodes, criteris, orientacions per a millorar la productivitat personal. El més reconegut és el proposat per David Allen, anomenat “Getting Things Done” (GTD), arbitràriament traduït com “organitza’t amb eficàcia”.

Ser productiu sense estrès és la promesa del mètode que s’articula controlant el flux del treball. Aques flux de treball considera cinc dimensions: capturar (Fer confluir qualsevol assumpte en “cistelles d’entrada”), clarificar (Convertir aquestes entrades en tasques a fer, delegar o ajornar), organitzar (Gestionar correctament agenda, llistes de tasques i projectes), reflexionar (Tenir cura del sistema per prendre les millors decisions) i actuar (Executar atenent situació, temps, energia i prioritats). El mètode també comprèn orientacions estratègiques més generals per al treball personal (“Nivells d’enfocament”) i per a la planificació personal, però no han estat una aportació tan significativa en entorns professionals.

Personalment m’ha ajudat molt a desenvolupar multitud de tasques i projectes simultànies, difícils de gestionar i complexos. I ho considero una bona aproximació, sobretot veient a companys amb pràctiques estressants i improductives, com treballar amb el correu electrònic obert, passar d’una tasca a una altra compulsivament o barrejar cistelles, d’entrada, arxiu i llistes de tasques…

Però les eines de productivitat són un marc limitant per a altres tipus de necessitats professionals com l’aprenentatge o la creativitat. Aprendre significa, justament, deixar de ser eficaç per desenvolupar nous coneixements, procediments… que no saps fer. No només vol dir dedicar temps a “esmolar l’eina”, també significa experimentar amb noves eines que potser no s’esmolen! Igualment passa amb la creativitat, que sol·licita l’us de l’atzar, el desordre i la serendipitat, que implica assaig i error, experimentar i indagar en l’error i la disfunció. Crear, modelar, inventar nous problemes i situacions, inferir, interrogar-se… per, potser, no arribar en lloc de forma “immediata i eficaç.”

Organitzar-se amb eficàcia, doncs, no és un punt d’arribada. És el punt de sortida del treball professional, és el quilòmetre 0. Precisament, per alliberar temps i capital humà per a desenvolupar, també, altres lògiques de treball igualment imprescindibles, com l’aprenentatge i la creació en entorns professionals.

Organitzar-se amb eficàcia és imprescindible, si no ho fas, t’aconsello que inverteixis temps i esforç en fer-ho. Però sense oblidar mai que és insuficient per a desenvolupar competències professionals en un món complex, canviant i incert.