Noam Chomsky és un científic, lingüista, filòsof i professor emèrit de lingüística del MIT. Chomsky és també un activista polític, un socialista llibertari simpatitzant de l’anarcosindicalisme. És el gran referent intel·lectual d’esquerres viu, dels EUA, vaja.

Aquest és un vídeo penjat al You Tube, una empresa de Google. Pagat pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria i per l’empresa PRISA. En Noam Chomsky hi defensa, clarament el treball per projectes a les escoles:

Si calculem la pressió que exerceix una gota de pluja sobre un mosquit, que es pot calcular, és tan gran que aixafaria un ésser humà. Així que, com vola un mosquit sota la pluja? Mentre ho estudien aprenen una mica de física, una mica de biologia, dels nostres organismes, etcètera.
Es poden fer moltíssims projectes semblants, que donen l’oportunitat als nens de satisfer la seva curiositat natural de manera que els puguin fer entendre coses sobre el món. I es pot fer en tots els àmbits: literatura, història, el que sigui. Això hauria de ser l’educació, i es pot aconseguir. Per descomptat que a casa, on no hi ha interacció entre els nens, és més difícil, però no és impossible.

Què vol dir això? Indica una aliança dels grans poders econòmics amb unes metodologies actives que qüestionen l’escola transmissiva? Va contra “els continguts” i el coneixement? En Noam Chomsky té noranta-un anys i és utilitzat pels neoliberals per soscavar les escoles de llibres de text? Ha vist “la llum” de l’aprenentatge basat en projectes? Els poders fàctics ens manipulen? Volem posar l’escola en mans del mercat? La “innovació” és una operació de màrqueting? El treball per projectes augmentarà les desigualtats?

Cap d’aquestes estúpides afirmacions que acabo d’escriure em semblen rellevants o assenyades. Però, malauradament, són pròpies d’una esquerra obsoleta que ni transforma ni deixa transformar. Que siguin “els meus” els que difonen tanta demagògia, encara em causa més dolor…

El que a mi em suggereix aquesta informació és que la complexitat de l’educació és enorme, i que la necessitat de promoure una pedagogia crítica hauria de sortir de la superació d’aquests llocs comuns, tòpics i crítiques ad hominem. Tenim feina a casa, amb la gent que es denomina “d’esquerres” a Catalunya, per començar.