El terme “cultura escolar” s’hauria de reservar per al nivell més profund de presumpcions bàsiques i creences que comparteixen els mestres d’una escola, els quals operen inconscientment i defineixen la interpretació bàsica de la visió que l’escola té de si mateixa i de la seva funció educativa. Aquestes presumpcions i creences són respostes que ha après el grup davant els seus problemes de subsistència en el seu medi extern i davant els seus problemes d’integració interna. Es donen per suposades perquè repetidament arriben a resoldre els problemes ordinaris que té una escola per a poder “funcionar”. La cultura escolar institucional és, a més a més, molt estandarditzada, de manera que és pràcticament la mateixa a totes les escoles del sistema. Quan una mestra o mestre arriba a una escola hi ha una conducta esperada per defecte que no cal justificar, és tan compartida i normalitzada que és invisible als mateixos mestres. ¹

En l’actual situació de confinament el Departament, per exemple, fa arribar als centres les següents indicacions: 

El principal objectiu és donar continuïtat a l’activitat formativa per ajudar a mantenir els hàbits i el procés d’aprenentatge amb propostes educatives que arribin a tot l’alumnat. I sense oblidar, al mateix temps, que el seguiment tutorial i el suport emocional a l’alumnat i a les famílies prenen en aquest context més rellevància, especialment, en el cas de l’alumnat que té més dificultats a l’hora de participar en les activitats proposades.

Quins al nivell més profund de presumpcions bàsiques i creences que sustenten les recomanacions del Departament?

 

¹. Cf.  Edgar H Schein, Organizational Culture & Leadership