En la nostra obsessió per assolir i mesurar objectius d’aprenentatge hi ha una certa deriva productiva que m’incomoda. Podem acabar valorant les propostes d’aprenentatge com si tot fos “temps productiu” i això, segur, va en detriment de la significativitat i profunditat de l’experiència d’aprenentatge.

Potser estem buscant evidències d’aprenentatge per sobre de les nostres possibilitats. Estaria bé admetre humilment que l’acte educatiu depèn de moltes variables i que, com diu Gert Biesta, el bell risc d’educar sempre és singular i obert a allò imprevisible.