Tres enfocaments de l’aprenentatge

Aprenentatge guiat

En l’aprenentatge guiat, el professor pren les decisions més importants pel que fa als objectius i estratègies d’aprenentatge i sobre l’avaluació dels resultats. Això no vol dir necessàriament que doni “classes magistrals”, ja que aquesta guia pot estar mitjançada pel treball en grup, la presència de rúbriques, la col·laboració o l’autoavaluació, per exemple. Sigui quina sigui la metodologia emprada, en aquesta modalitat el professor pren gairebé totes les decisions sobre el què i el com. Aquí podem trobar consignes com “traspàs d’objectius” als alumnes.

Aprenentatge acompanyat

En l’aprenentatge acompanyat, l’alumne té un paper molt més actiu en la planificació i l’execució. És a dir, hi ha una negociació dels objectius i els processos d’aprenentatge. En aquest enfocament, l’organització i la planificació depenen en gran mesura de l’alumne. L’alumne pren decisions i responsabilitats sobre el què i el com aprèn. Aquí podem trobar consignes com “negociació d’objectius” amb els alumnes.

Aprenentatge experiencial

En l’aprenentatge experiencial no hi ha un control previ del docent o de l’alumne. No hi ha, doncs, objectius concrets predeterminats. En aquesta modalitat, els objectius es van articulant durant el procés d’exploració i aprenentatge. El que s’aprèn depèn del context, de les motivacions dels alumnes, dels descobriments fets, etc. És el resultat de les interaccions que la situació d’aprenentatge proporciona. És a dir, és una cosa molt poc formalitzada però que integra la complexitat de forma natural. Els objectius d’aprenentatge emergeixen al final, són el resultat de la reflexió sobre “què hem après”.

Cada vegada m’interessa menys ensenyar coses a altres persones. I encara menys marcar-los objectius d’aprenentatge. Ho trobo un punt arrogant, fins i tot.
Potser és que, actualment, em dedico a la formació de persones adultes en un entorn no reglat. Principalment m’interessa l’aprenentatge experiencial, que imagino com una permanent conversa reflexiva entre cada aprenent i els seus (possibles) objectius d’aprenentatge…

La meva tasca se centra a proporcionar experiències complexes i riques, que estimulin la connexió entre les necessitats, els desitjos i les capacitats dels que treballen amb mi. Sembla poc, però és molt. Menys sempre és més.