Sugata Mitra, gran persona

Hace 25 años, cuando yo trabajaba creando programas informáticos, se creía que eran necesarias muchas horas de aprendizaje para manejar un ordenador.
Y se le ocurrió una locura.
Quise saber qué pasaba si se les daba un ordenador y conexión a internet a chicos que no habían visto uno en su vida, que no iban a la escuela y que no hablaban inglés.
Y empotró un ordenador en una pared de un suburbio de Nueva Delhi.
Sí, en 1999, a un metro del suelo, a la altura de los ojos de un niño de entre 8 y 10 años, y coloqué una cámara para ver qué sucedía.
¿Y?
En pocas horas estaban navegando por la red y enseñando a otros niños a hacerlo sin intervención de ningún adulto.
Increíble.
Parte de la prensa india dijo que yo les enseñaba en secreto, así que repetí el experimento en distintos lugares pobres de India, en Camboya y en Sudáfrica, con ayuda del Banco Mundial.
¿En todas partes sucedía lo mismo?
Sí, y al mismo ritmo. Así descubrí que la capa­cidad de autoaprendizaje de los niños en el uso de las nuevas tecnologías es sorprendente.

Entrevista a Sugata Mitra. La Vanguardia,12/06/2019

1. La capacitat d’autoaprenentatge dels infants és increïble. Només cal veure els infants petits o tenir fills. Amb qualsevol tecnologia: un color per pintar, un instrument per tocar o una platja per explorar. Hem descobert la sopa d’all.

2. La usabilitat dels ordinadors el 1999 era assumible per persones espavilades. Els infants que sobreviuen en un suburbi, ho són. Especialment els seus líders, que, de ben segur, portaven la veu cantant al davant d’una eina tan llaminera. Una altra cosa és programar, escriure un sonet o tocar una partita de Bach. Navegar és una expertesa de baix nivell, ho era l’any 1999.

3. Les persones no escolaritzades no són tontes. No cal parlar anglès, ni anar a l’escola per tenir habilitats, fer-se preguntes, assajar, manipular. Un infant pot tenir dificultats per sortir-se’n; un grup, segur que no. Respecte pel suburbi, si us plau.

4. L’efecte “primera vegada” és ultramotivador, especialment en una bretxa molt ampla entre les possibilitats existents i l’oferta de tecnologia. Em puc imaginar el context dels infants i la proposta de Sugata: és com si els toqués la loteria. És com oferir un Ferrari a adolescents que van en bicicleta. Infants habituats a una tecnologia socialitzada no tenen aquest interès, llevat de la primera vegada, la descoberta. No pots fonamentar l’aprenentatge autodirigit en l’efecte sorpresa.

En resum, el que diu en Sugata Mitra està molt reflexionat i conegut. És un personatge entranyable i gran persona, sens dubte. Però el seu projecte SOLE (Self-Organised Learning Environments) està superat per infinitat d’aules catalanes governades per l’aprenentatge autodirigit en contexts escolars. De fet, la guia és del 2015 i segueix sense actualitzar-se…

En resum, l’entrevista que li fan està plena de llocs comuns de la mal anomenada “innovació tecnològica”, siguem honestos. Llegiu-la, però sense tirar coets.