Avaluació negativa

Aquest curs s’ha desenvolupat seguint una nova ordre del Departament d’Educació per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria. El text i la seva aplicació als centres mereixeria una reflexió col·lectiva que probablement no es produirà: posaria en evidència massa contradiccions entre el discurs i la praxi, cosa que no interessa ni a l’administració ni a la majoria dels centres, que tenen altres prioritats.

De l’article 14, en destaco els apartats 9 i 10:

9. Per als alumnes que tenen matèries amb avaluació negativa en l’avaluació final ordinària, els centres organitzen l’avaluació extraordinària d’acord amb les dates que determini el calendari escolar del curs corresponent. Es considera matèria amb avaluació negativa aquella en què no s’han assolit els nivells competencials establerts.
10. Les activitats i, si és el cas, les proves extraordinàries, les ha d’elaborar i qualificar l’òrgan de coordinació didàctica corresponent, d’acord amb la programació dels currículums dels quals són responsables. La preparació i elaboració de les proves extraordinàries s’ha de fer durant el mes de juny.

ORDRE ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

“Avaluació negativa” és un eufemisme considerable emprat per no parlar de suspendre i aprovar. Amaguem els significats sota nous mots, el gran drama de la correcció educativa. Però és que, a més a més, és un error important ja que, aquí, “avaluació negativa” és un (mal) sinònim de qualificació. No hem quedat que l’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d’assoliment de les competències dels àmbits?

Molts centres segueixen parlant “d’exàmens de recuperació” (“proves extraordinàries”), de suspendre (“avaluació negativa”), de la nota (“valoració del grau d’assoliment”), d’assignatures pendents (“nivells competencials no assolits de cursos anteriors”) o de repetir curs (“romandre un any més al mateix curs”), per exemple. La normativa imposa el discurs de la correcció sense articular mesures i propostes valentes per transformar, d’una vegada, el fosc món de les notes i la fabricació de les jerarquies escolars, que tant ha desemmascarat Perrenoud.

En resum: un despropòsit que estimula la mofa dels immobilistes i l’estupefacció dels docents que voldrien una avaluació verdaderament formativa…