Amb una aproximació instrumental a la transformació educativa podem canviar comportaments, procediments, rutines i hàbits escolars. Però aquests han de tenir sentit i ser significatius per als que els practiquen. Modificar les conductes no és transformador.

Igualment, cal capacitar les persones perquè s’apropiïn de noves habilitats, estratègies i coneixements que els permetin desenvolupar-se i aportar a aquestes noves “regles de joc”. Cal un creixement professional i personal per a una transformació real.

Les creences són estructures cognitives que connecten les nostres experiències amb els nostres valors. Sovint implícites o inconscients, determinen el significat de les nostres experiències i conformen opinions i judicis. Són realment difícils de canviar.

Cal tenir present que les creences i els valors educatius de cadascú configuren la seva identitat. Per això són el substrat necessari que també cal transformar, a través d’experiències rellevants, converses significatives i processos de llarga durada.

La transformació educativa és com una matrioixca, aquella nina russa de fusta que conté altres nines al seu interior.