Per a desenvolupar bones idees, més enllà de qualsevol mètode, model, eina o procés, és imprescindible centrar-se en les necessitats dels alumnes i dels docents.

Però, per a produir canvis amb aquestes idees, el que és determinant és materialitzar i experimentar aquestes idees. Res t’oferirà més perspectives diferents, dades reals, oportunitats d’aprenentatge… que la reflexió sobre les accions. Vo més aviat et posis a fer, més oportunitats tindràs d’assolir els teus objectius o, naturalment, de proposar-ne d’altres, rectificar-los o desestimar-los. Innovar està en el món de les accions, no en el món de les idees.

Naturalment, l’error és inevitable i necessari, per això les primeres accions d’experimentació s’han de fer de forma acurada, amb les mínimes energies necessàries, amb els agents motivats i en un entorn segur per assumir riscos.

Això vol dir prototipar assumint riscos abans d’escalar. Vol dir aprendre abans de transformar a major escala. Vol dir experimentar correctament amb els entorns i les persones. Justament per això, s’ha de fer molt bé, amb els infants i joves no s’hi val experimentar sense metodologia, propòsit i fonament.

No és cert que a l’escola no es pot “experimentar”: sense experimentar no es pot innovar i aprendre. A l’escola cal innovar i aprendre, si volem transformar l’educació. Precisament per això cal fer-ho amb criteri i coneixement.