La relació entre l’equip impulsor i l’equip directiu d’un centre educatiu és sempre una relació complexa. L’equip impulsor no respon a cap jerarquia de l’escola. Ha d’estar format per voluntaris, per mestres que es consideren agents del canvi compromesos amb la transformació del centre. L’equip directiu, en canvi, està format pels responsables de la gestió i del lideratge pedagògic del centre, amb unes tasques específiques que han de permetre una bona direcció del centre. El seu compromís amb el canvi està supeditat a la gestió i al bon funcionament del centre.

Estructura dels equips

Per dir-ho d’alguna manera, l’equip impulsor sempre està “empenyent” l’equip directiu, proposant assumir riscos, replantejar coses, actuar. Proposant canvis i desenvolupant-los ells, no l’equip directiu, especialment en les primeres fases. L’equip directiu ha de garantir que les propostes siguin compatibles amb la gestió del centre, siguin proporcionades al ritme del canvi que el conjunt del claustre – no només l’equip impulsor- és capaç d’assumir. Per això, hi ha una tensió permanent i necessària entre l’equip impulsor i l’equip directiu. Entre la bona gestió i la transformació del centre.

Cal, però, que l’equip impulsor i l’equip directiu tinguin una visió compartida del futur desitjat, precisament per no anar en direccions contràries. És a dir, poden discrepar sobre la velocitat del canvi, sobre les formes del canvi… però no sobre la direcció o l’objectiu del canvi. Per això, és aconsellable que hi hagi un grau d’interdependència i d’autonomia equilibrat entre l’equip impulsor i l’equip directiu. A la mostra representativa d’Escola Nova 21, hem aconsellat que a l’equip impulsor hi hagi un membre de l’equip directiu. Però no tot l’equip directiu, ja que l’equip impulsor no és un equip directiu ampliat.

Trobar aquest equilibri és un dels reptes importants en els processos de transformació, una responsabilitat compartida que cal gestionar amb seny, transparència i generositat mutua.