Cultura escolar

El terme “cultura escolar” s’hauria de reservar per al nivell més profund de presumpcions bàsiques i creences que comparteixen els mestres d’una escola, els quals operen inconscientment i defineixen la interpretació bàsica de la visió que l’escola té de si mateixa i de la seva funció educativa. Aquestes presumpcions i creences són respostes que ha après el grup davant els Saber més…

Estudiar

És un lloc comú afirmar que l’escola “prepara per a la vida”, però cadascú atorga el significat que vol a aquesta idea. Si considerem que s’aprèn sempre i arreu, per què cal anar a l’escola? La vida ja et formarà per a la vida. Potser l’escola t’hauria de proveir, justament, d’aquells coneixements que la vida “ordinària” potser no t’ofereix… Seguint Saber més…

Mesurar, evidenciar… tot?

En la nostra obsessió per assolir i mesurar objectius d’aprenentatge hi ha una certa deriva productiva que m’incomoda. Podem acabar valorant les propostes d’aprenentatge com si tot fos “temps productiu” i això, segur, va en detriment de la significativitat i profunditat de l’experiència d’aprenentatge. Potser estem buscant evidències d’aprenentatge per sobre de les nostres possibilitats. Estaria bé admetre humilment que Saber més…

Seminari “L’aprenentatge de l’abstracció”

El seminari proposa una reflexió sobre l’aprenentatge de l’abstracció, centrant-se en l’aprenentatge de conceptes. Es desenvoluparà experimentant i reflexionant sobre els nivells successius d’adquisició de conceptes, com ara la reproducció, l’abstracció i la generalització. El seminari està adreçat exclusivament a mestres i professors en actiu. Inscripcions Bibliografia de referència BARTH, Britt-Mari (1981)Acquisition des concepts: stratégies d’apprentissage et stratégies d’enseignementLyon, 1981; Saber més…

Ens cal transformar, no millorar

Millorar és perfeccionar el que ja fem. Transformar és crear el que no tenim. La millora es basa en la planificació i els objectius establerts. No en tenim prou.La transformació es basa en el canvi i en la creació de nou coneixement. És el que ens cal. Potser no en sou conscients, però hi ha una emergència educativa: tenim una Saber més…

Ens retrobem a la xarxa

No he fet cap tuit des de fa més de tres mesos. De fet, aquest silenci és un missatge: tinc la mirada pedagògica alterada. Per la situació catalana i espanyola, on les llibertats i els drets s’empetiteixen i els responsables no s’asseuen a dialogar #sitandtalk. No ho puc entendre. També per la finalització del programa Escola Nova 21, en el Saber més…

La cultura pedagògica del treball cooperatiu

Moltes activitats de treball cooperatiu s’organitzen a l’entorn de les “tècniques de treball cooperatiu”, és a dir, se centren a desenvolupar dinàmiques de cooperació i col·laboració entre els alumnes. Parlo de tècniques com “El puzle”, “El full giratori”, “Llapis al mig”, “1-2-4”, etc. Aquestes tècniques, però, s’han de donar dins d’una cultura col·laborativa en la qual docent i aprenents formen Saber més…

Competències i continguts

Potser caldria dir sense embuts que les competències d’un àmbit general no ajuden a solucionar un problema quan una persona no té coneixements sobre el problema i la seva solució. Ni la major intel·ligència, ni la major capacitat de memòria de treball, ni un cervell “més eficient” poden ajudar a solucionar un problema si la persona no té cap coneixement Saber més…

Classe magistral

El constructivisme, en qualsevol de les seves variants, és una teoria de la psicologia cognitiva. Si es vol, és una teoria científica sobre l’aprenentatge que descriu i explica com el subjecte construeix el seu coneixement. Li podem concedir l’estatus de coneixement científic i atorgar-li el grau de “ciència” que vulguem, però no podem fer-li dir més coses de les que Saber més…

Donar punts

Cada vegada que donem “punts” a canvi d’alguna acció a l’escola, malmetem una mica la relació pedagògica, la motivació intrínseca i el gaudi d’aprendre. Imperceptiblement, dramàticament. Implacablement. Convé no oblidar-ho, perquè sempre en paguem el preu, tard o d’hora.